JUSTIFICACIÓ TEÒRICA

Segons Bisquerra (2001), la orientació i la intervenció psicopedagògica s’entén com un procés d’ajuda continu a totes les persones, en tots els seus aspectes, com un objecte de potenciar el desenvolupament humà al llarg de la seva vida. Aquesta orientació psicopedagògica es realitza per mig d’uns models que són:

-          Clínic o “counseling”, centrat en l’atenció individualitzada.

-          Model de programes, que es proposa anticipar-se als problemes per prevenir-los.

-          Model de consulta que es proposa assessorar als mediadors, tals com tutor, equips directius,...

Cal comentar que la perspectiva que preval al centre és el model clínic o “counseling”. L’objectiu principal d’aquest model és satisfer les necessitats de caràcter personal, educatiu i socioprofessional de l’individu. Aquesta relació d’ajut no sols té una finalitat terapèutica, si no de caràcter preventiu i de canvi. No obstant això també es fa en ocasions com les que es veuran al projecte, a més del model d’intervenció directe que he proposat i individualitzada es farà una intervenció directa grupal lligada al pla d’acció tutorial, de manera que necessitem de la col·laboració com a peça essencial per a seu desenvolupament (Santana, 2003).

Segons Garcia Nieto la intervenció individual pretén orientar i assessorar un alumne individualment considerat, procurant ajudar-lo en l’adquisició d’un major grau de maduresa per afrontar els problemes que se li presenten al llarg de la vida, al meu cas escollir l’opció correcta de formació del futur. L’altra dimensió, la grupal, contempla aspectes del grup o col·lectiu que tenen les mateixes necessitats (en el meu cas la informació de les opcions de formació del futur), que comparteixen preocupacions similars o afins. Aquí doncs cal remarcar la meva tasca com a psicopegoga serà fer un treball conjunt i de col·laboració amb el professor que el seu objectiu és produir canvis en la situació que es presenta. D'aquesta manera es dóna una gran importància a la corresponsabilizació davant la tasca, sense negar la realitat que cada professional té unes funcions concretes a realitzar, funcions que cal delimitar i definir Una conseqüència lògica d'aquesta definició és que el treball es duu a terme a l'interior de l'escola, entesa com una institució que es veu molt influenciada i que al seu torn influeix en la realitat del món exterior.

Remarquem aquí, que segons Isus (2008) i Santana (2003), l’Orientació professional, que és en la que es basarà el meu projecte de pràcticum, ha tingut un augment de la seva importància al llarg dels anys degut als canvis constants de la nostra societat, que ha fet que passi a ser una eina per promoure una actitud flexible d’adaptació a les noves situacions laborals d’acord amb el projecte de vida personal de cadascú. És per això doncs que l’orientació professional integra diferents variables com la instrucció, la formació professional i el treball, que porten al desenvolupament personal dels subjectes en societat. En els reptes que planteja el present i el futur segons els canvis que s’estan produint, l’orientació professional ha de donar les eines per a aprendre a aprendre, ja que és necessari que cada persona pugui anar canviant a mesura que canvia la societat en la que viu per fer front a les demandes actuals, no tan sols dels individus de la societat si no també canviar la funció dels orientadors en els canvis que es donin a la societat (Santana, 2003). Cal doncs aquí implicar al tutor de l’estudiant com a part de l’orientació, posat que el tutor té a més de la funció tutorial d’instructor facilitant l’aprenentatge dels alumnes, la funció de guiar, assessorar, assistir i orientar-los al llarg de la seva formació, o tal i com diu Mª José Monteagudo, “educar no serà solament instruir si no també acollir, guiar, acompanyar i orientar l’alumnat”. Aquestes funcions es concreten al Pla d’Acció Tutorial dels centres, que posat la seva importància i la necessitat que tenen els tutors i tutores i el professorat de suport humà i tècnic per portar a terme la seva tasca, la psicopedagoga ho ha de tenir com a àmbit d’educació prioritari, i ha de facilitar als tutors i tutores suggeriments, propostes d’actuació i materials que facilitin la tasca, cosa que així es proposa per finalitzar aquest projecte.