El primer que puc
dir de l’estada en pràctiques és que ha estat una experiència molt gratificant.
Se m’ha donat l’opció de participar activament en el procés que havia escollit
com a projecte del practicum, que és competència cada any del psicopedagog que
hi hagi al centre de pràctiques.
Del preprojecte que havia dissenyat al
principi he hagut de fer algunes modificacions. Encara que la meva tutora
m’havia revisat el preprojecte, ja m’havia comentat a principi del pràcticum
que moltes vegades cal modificar aquests processos degut quasi sempre a agent o
experiències externes.
Algunes d’aquetes
modificacions van ser les dates d’acabament de cadascuna de les fases. El motiu
d’aquestes modificacions van ser el fet de que vaig calcular mal el temps que
em duraria cada fase, posat que les hores que vaig posar en un principi van ser
estimades hipotèticament i en el procés d’evolució de la mateixa fase em vaig
adonar que necessitava més temps o menys segons la fase.
Un altre problema
que m’he trobat és que hi ha aspectes que no depenien de mi mateixa i que feien
que no poguera acabar les feines tal i com jo hagués volgut. Un d’aquests va
ser el fet que els bloc I i bloc II els
vam passar als tutors i aquests, en lloc de realitzar les activitats a classe
tali com els ho vam dir, els ho van donar als alumnes perquè ho feren a casa,
el que ha comportat que molts qüestionaris no arribin al centre i per tal
l’informe d’orientació d’aquests alumnes no quedi complet tal i com ho havia
dissenyat (carta als pares, gràfiques de recollida de dades i informe). Per tal
vam tindre a última hora que fer alguns ajustaments en aquests informes.
I per últim, el que
m’ha sobtat és que sobre ser un procés que es fa cada any al centre no he vist
que la meva tutora tingués molt clar el que havia de fer, de fet ella m’ha
comentat que si no hagués estat per mi no sap què hauria fet, cosa que per un
costat m’ha agradat i per un altre em desil·lusiona. A més a més el fet que em
fes preparar una sessió per a
alumnes de 4t d’ESO i al final no em deixés participar em va ofendre prou tal i
com ho vaig comentar a l’entrada del blog, ja que vaig veure que per mi havia
estat una pèrdua de temps que hagués pogut utilitzar en altres coses del
projecte.
Cal remarcar aquí
que vaig creure convenient elaborar alguna eina per tal d’agilitzar la feina
d’orientació per a propers cursos (veure aquí), cosa que, encara que aquesta feina no me l’hagués manat la meva
tutora, era necessari per a propers cursos. Sí que és veritat que el passat 23
de maig va comentar-me que volia saber la meva opinió sobre el procés, per tal
de per a un proper curs fer-hi les esmenes convenients per tal de millorar el
procés. El document xcel o començar el procés més aviat van ser les propostes
que vaig donar-li. A més a més fer que el procés d’orientació sigui un procés
elaborat entre el psicopedagog i el tutor, ha estat un fet aquest any una mica
complicat, per tant estaria molt bé que l’orientador fes d’acompanyant del
tutor en aquest procés i així ens evitaríem problemes com
el que molts qüestionaris no arribin al centre posat que en lloc de fer-los a
classe els van enviar a casa, com ja he
comentat.
No obstant les
dificultats he de dir que he estat molt a gust i he aprés molt, de fet el fet
de buscar-me com fer les coses, cosa que la meva tutora em deia que era
interessant per aprendre, m’ha fet veure la realitat tal i com és. De fet el
procés d’orientació professional és una tasca més dins la feina del
psicopedagog al centre d’educació secundaria no aliena a la resta de tasques,
és a dir, tot el procés d’orientació s’ha de fer juntament amb la resta de
fines, cosa que m’ha fet veure la quantitat de feina que suposa ser
psicopedagog.
