CONCLUSIONS FINALS

El primer que puc dir de l’estada en pràctiques és que ha estat una experiència molt gratificant. Se m’ha donat l’opció de participar activament en el procés que havia escollit com a projecte del practicum, que és competència cada any del psicopedagog que hi hagi al centre de pràctiques.

Del preprojecte que havia dissenyat al principi he hagut de fer algunes modificacions. Encara que la meva tutora m’havia revisat el preprojecte, ja m’havia comentat a principi del pràcticum que moltes vegades cal modificar aquests processos degut quasi sempre a agent o experiències externes.

Algunes d’aquetes modificacions van ser les dates d’acabament de cadascuna de les fases. El motiu d’aquestes modificacions van ser el fet de que vaig calcular mal el temps que em duraria cada fase, posat que les hores que vaig posar en un principi van ser estimades hipotèticament i en el procés d’evolució de la mateixa fase em vaig adonar que necessitava més temps o menys segons la fase.

Un altre problema que m’he trobat és que hi ha aspectes que no depenien de mi mateixa i que feien que no poguera acabar les feines tal i com jo hagués volgut. Un d’aquests va ser el fet que els bloc I i bloc II els vam passar als tutors i aquests, en lloc de realitzar les activitats a classe tali com els ho vam dir, els ho van donar als alumnes perquè ho feren a casa, el que ha comportat que molts qüestionaris no arribin al centre i per tal l’informe d’orientació d’aquests alumnes no quedi complet tal i com ho havia dissenyat (carta als pares, gràfiques de recollida de dades i informe). Per tal vam tindre a última hora que fer alguns ajustaments en aquests informes.

I per últim, el que m’ha sobtat és que sobre ser un procés que es fa cada any al centre no he vist que la meva tutora tingués molt clar el que havia de fer, de fet ella m’ha comentat que si no hagués estat per mi no sap què hauria fet, cosa que per un costat m’ha agradat i per un altre em desil·lusiona. A més a més el fet que em fes preparar una sessió per a alumnes de 4t d’ESO i al final no em deixés participar em va ofendre prou tal i com ho vaig comentar a l’entrada del blog, ja que vaig veure que per mi havia estat una pèrdua de temps que hagués pogut utilitzar en altres coses del projecte.

Cal remarcar aquí que vaig creure convenient elaborar alguna eina per tal d’agilitzar la feina d’orientació per a propers cursos (veure aquí), cosa que, encara que aquesta feina no me l’hagués manat la meva tutora, era necessari per a propers cursos. Sí que és veritat que el passat 23 de maig va comentar-me que volia saber la meva opinió sobre el procés, per tal de per a un proper curs fer-hi les esmenes convenients per tal de millorar el procés. El document xcel o començar el procés més aviat van ser les propostes que vaig donar-li. A més a més fer que el procés d’orientació sigui un procés elaborat entre el psicopedagog i el tutor, ha estat un fet aquest any una mica complicat, per tant estaria molt bé que l’orientador fes d’acompanyant del tutor en aquest procés i així ens evitaríem problemes com el que molts qüestionaris no arribin al centre posat que en lloc de fer-los a classe  els van enviar a casa, com ja he comentat.

No obstant les dificultats he de dir que he estat molt a gust i he aprés molt, de fet el fet de buscar-me com fer les coses, cosa que la meva tutora em deia que era interessant per aprendre, m’ha fet veure la realitat tal i com és. De fet el procés d’orientació professional és una tasca més dins la feina del psicopedagog al centre d’educació secundaria no aliena a la resta de tasques, és a dir, tot el procés d’orientació s’ha de fer juntament amb la resta de fines, cosa que m’ha fet veure la quantitat de feina que suposa ser psicopedagog.